Darrera actualització: 07/11/2008

El Decret 182/2002, de 25 de juny de 2002 (DOGC. 10-07-2002), va establir una nova ordenació dels ensenyaments de batxillerat i va establir uns nous continguts de la matèria comuna Història. Donada l’amplitud cronològica de la matèria, s’ha optat per una concreció del currículum que se centri en els blocs de continguts de fets i conceptes 2, 3, 4 i 5, que es corresponen amb els crèdits 2, 3 i 4 de la matèria. No hi haurà, doncs, cap exercici referit al bloc 1 (“Fets rellevants i caracterització del llegat històric peninsular”), que es correspon amb el crèdit 1 de la matèria.

Tant els objectius terminals com el bloc de procediments insisteixen molt en la utilització de fonts primàries o secundàries per a manifestar els aprenentatges. Lògicament les competències temporals i la comunicació d’informació processada constitueixen també estratègies importants a l’hora de traduir el que s’ha après.

És per això que la prova s’estructura de la manera que concretem a continuació.

Estructura de la prova

1. Cada prova tindrà dues opcions (A i B) perquè l’alumnat en triï una.
2. Cada opció constarà de dos exercicis.
3. Cada opció inclourà un exercici d’un tema anterior al 1931 i un exercici d’un tema posterior a 1931.
4. Cada opció inclourà un exercici referit en concret a la Història de Catalunya.
5. Cada opció tindrà un exercici amb qüestions referides a un text i un exercici amb qüestions referides a una font no textual (mapa, organigrama, gràfic, sèrie estadística, fotografia, etc.).
6. Cada exercici valdrà 5 punts i inclourà 2 preguntes, la primera subdividida en tres qüestions i la segona en dues.
7. Les dues qüestions de cada exercici respondran a l’esquema següent:

1. A la primera pregunta es demanarà, mitjançant tres qüestions (a), (b) i (c): 

   a) La descripció de la font (especificant el tipus de font i de què tracta).

   b) La contextualització de la font.

   c) L’anàlisi d’algun o alguns aspectes rellevants de la font. 

   En total la pregunta valdrà 2 punts, distribuïts de la següent manera: 1 a) 0’50 punts. 1 b) 0’75 punts. 1 c) 0’75 punts

2. A la segona pregunta es demanarà que l’alumnat sintetitzi alguns aspectes del tema en el qual inscriu el contingut de la font proposada, a través de dues qüestions (a) i (b). 

   En total la pregunta valdrà 3 punts, distribuïts de la següent manera: 2 a) 1’50 punts. 2 b) 1’50 punts

A la pregunta 1 a) es demana que l’alumnat:

• Descrigui de quin tipus de font es tracta (si d’un text, una gràfica, un mapa, etc.). 

  Si es tracta d’un text, caldrà que sàpiga distingir el seu origen d’entre les fonts primàries o històriques (les contemporànies dels fets) i les secundàries (documents elaborats posteriorment als fets).

• Quant al seu contingut, els textos es classificaran en tant que textos polítics (constitucions, discursos, lleis, decrets, etc.), econòmics, socials, culturals, historiogràfics, etc.
• Després de classificar el text, l’alumnat haurà d’explicar breument de què tracta. Cal tenir en compte que no se li pregunta el resum del contingut del text, sinó que expliqui en una o unes poques frases la idea fonamental. 

  Si la font es refereix a un mapa, gràfic, sèrie estadística, etc., l’alumnat haurà de dir de quina font es tracta (una sèrie estadística referida a…) i descriure breument de què tracta. Cal tenir en compte que se li pregunta que expliqui en una o unes poques frases la idea fonamental.

8. Entre les preguntes dels dos exercicis de cada opció es procurarà, en la mesura del possible, que hi hagi un equilibri entre aspectes polítics, socials i econòmics.

Criteris generals d'avaluació

(Font: http://www.gencat.cat/diue/ambits/ur/universitats/acces/vies/pau/examens/materia/historia.html#a1)

1. L’alumnat haurà de respondre les qüestions referides a cada font amb correcció, concreció i claredat, i haurà de definir i explicar els conceptes i aspectes fonamentals.
2. En tots els exercicis es valorarà la comprensió de conceptes històrics i les capacitats d’anàlisi de fonts i de comunicació o síntesi de coneixements històrics.
3. En els exercicis amb suport no textual (mapa, gràfic, quadre estadístic, organigrama, esquema, il·lustració, fotografia, etc.) es valorarà especialment, entre d’altres aspectes concretats a les preguntes, les capacitats d’identificar i definir conceptes així com la d’establir relacions.
4. Es qualsevol cas en tindran en compte els següents aspectes generals: la claredat conceptual, l’ordre lògic i el rigor en l’exposició, la capacitat d’argumentació, comprensió i comunicació dels coneixements, la riquesa del llenguatge (especialment pel que fa a la utilització del vocabulari específic de la història), la correcció gramatical, la presentació, la cal·ligrafia llegible i altres aspectes procedimentals pertinents a aquest tipus de prova.

 

Objectius i continguts (què hi entra?)

En aquest document hi podem trobar, a partir dels fets i conceptes que s'assenyalen i el que s'hi indica, bones preguntes per fer-nos a l'hora de repassar allò que és més important... Una bona forma d'estudi és desenvolupar esquemàticament aquests apartats...

 

Mostres de proves

Aquest és el model que es mostra aquest any. Conté també la correcció i una guia de resposta. Val la pena mirar-lo.

Podem trobar més proves, i no només d'Història, aquí.

Posa't a prova

Aquí podeu mira el que sabeu i el que cal repassar (i no només d'Història).

 

Enllaços útils

Consells i observacions sobre la selectivitat a Educaweb

Notícies d'última hora amb estadístiques a Qestudio

Web del professor Felip de Vicente Algueró amb les preguntes més freqüents i altres dades interessants.