Copy of SANS-CULOTTES



 

 

 

Qui som?

Nosalres sóm els sans-coulottes i ens anomen així perquè no portem calces tan sols uns pantalons llargs. Formem part entre la gent del tercer estat que no te gaires drets. Entre nosaltres hi ha artesans, petits comerciants i  traballadors independents. Tampoc sóm els més pobres, però tampoc els més rics ja que estem expusats a numeroses injusticies per part dels privilegiats i guardem rencor per aquells que gaudeixen dels luxes que nosaltres mai em tingut. Veiem en aquesta revolució el nostre moment de vengança.    

 

Els membres del nostre grup

Sant Saint-Just

Vaig néixer a Paris l'any 1767, Quan vaig tindre 18 anys vaig ser empresonat perquè vaig robar joies a la meva mare, durant aquest temps vaig escriure llibres contra la monarquia, quan vaig sortir de la preso vaig unirme a una guardia nacional per escortar a LLuis XVI, amb l'intent de fuga. Vaig coneixe a Robespierre amb qui vaig fer bones migues. Llavors a l'any 1792 el departament d'Aisne em va unir al partit de la muntanya i vaig ser una de les veus de la muntanya. Vaig ser un dels més revolucionaris radicals, executant juntament amb Robespierre a tots els contrarevolucionaris. 

 

 

Pierre-Gaspard Chaumette

Jo, revolucionari francés, vaig néixer a una ciutat de França anomenada Nevers el 23 de maig de 1763. Com a resultat d'un pare sabater, una no gaire agradable infancia i l'expulsió de l'escola per mala conducta vaig decidir allistarme com a mariner. Al 1789 ja amb el titul de pilot, el cirurgià i despres d'haver fet un que altre treball per aquí i per allà començu a escriure articles clandestins que em fan estar una temporada a la Bastilla. Al 1790 arribo a París i despres de ser admés al Club de los Cordelier com procurador sindical de la comuna a París faig tancar esglèsies i organitzo la festa de la Raò. Jo defensor dels pobres del poble i anticlerical, tinc l'objectiu de separar l'Esglesia i l'Estat. Però a les meves oides arriben notícies de que Robespierre desconfía de mi i guillotinat moru el 13 dabril de 1794.

Jacques Roux  

Vaig ser pare i professor en el inicis de la revolució francesa . En el 1970 en els primer motins de castells i parròquies vaig ser acusat en el senat del congres de  haver predicat doctrina peligrosa de que les terres pertanyen a tots de forma igual  i que devia de rechazar pagar els drets senyorials . Vaig ser nombrat Vicari de Saint-Nicolas-Des-Champs .Vaig acompanyar a Lluix XVI al mont on el van guillotinar . Marat em va acusar de patriota de circumstancia i de incendiari de la secció de Gravillers . El 1973 soc jutjat per el Tribunal Revolucionari , però prefereixo suïcidar-me , clavar-me un punyal al pit

 

 

  

 

Què volem?

 

  Des del tercer estat volem exigir que sens reconeixi socialment com a ciutadants iguals i lliures, parlem doncs de que els privilegiats paguin impostos, que sens concedeixi el dret a vot com també el dret a treball i a l'ensenyança.

Volem justícia i igualtat, tan de poder com de decisió. 

 

Què farem?

Des del 1792 al 1795 ens proclamarem protagonistes d'aquesta la revolució la dels pobres, la nostra. Amb la força popular assaltarem la Bastilla i el palau de les Tulleries, i a més lluitarem contra tot aquell que estigui amb el bandol dels absolutistes i contra els contrarevolucionistes formant gran part del exercit francés. Però no nomès farem us de la nostra força física també utilitzarem la nostra força verbal assistin als debats de les Assamblees Nacional, Constituen i Legislativa per reivindicar les necessitats mínimas. Per últim els nostres vots seràn decisius per la condena de Lluis XVI.

 

El nostre discurs

Sant Sanit-Just

La gent passa fam , i per aixó demanem que obrin el graner de França. La gent també vol tindre drets, volem que s'ens reconeixi com a ciutadans. Jo Sant Saint-Just vull revolucionarme contra tota la colla de privilegiats estafadors i contra la monarquia, perquè jo i tot el poble volem tindre drets, volem " menjar"! I per aixó els Sans-culottes i jo assaltarem la Bastilla per alliverar al nostres amics que estan empresonats injustamen. som-hi!.

  (Un cop  a la assamblea,devaten contra la monarquia y Lluíi XVI, jo dic) No es pot regnar i ser insconcient, i no es pot esperar ninguna prosperitat mentres existeixi un enemic de la llibertat que respiri,s'ha de castigarno només als traidors,sinó també als indiferents

Pierre-Gaspard Chaumette

 

Jacques Roux  

«La Llibertat no és més que un fantasma, quan una classe d'homes pot deixar famolenca a una altra impunement. La Igualtat no és més que un fantasma, quan el ric, pel monopoli, exerceix dret de vida i mort sobre el seu semblant. La República no és més que un fantasma, quan a contra-revolució s'opera dia a dia pel preu dels aliments, als quals tres cambres de la població no pot aconseguir sense vessar llàgrimes»

 

Enllaços a llocs amb més informació

Buxaweb Interessant pàgina on hi podem trobar la informació més diversa sobre la Revolució Francesa (esdeveniments, personatges, documents...). En català

Artehistoria Página coneguda per trobar informació també molt fiable sobre diferents moments i personatges històrics. En castellà.

La révolution française Excel·lent plana especialitzada en el tema, des dels seus precedents al seu desenvolupament, amb molt personatges i dades. En francès.

La revolució en imatges Video de youtube on hi podem veure incialment imatges que podem reconèixer i que poden servir d'avaluació del tema. A continuació se'ns narren els principals fets de la revolució. En anglès.

La revolució en menys de 4 minuts Nou video brillant (thanks Bryce) per la seva capacitat de síntesi -tot i que ha de córrer per explicar-ho!-. En anglès.