Charlotte Corday


Marie-Anne Charlotte de Corday d'Armont va nèixer el 27 de juliol, de 1768, al poble de Les Champeaux, a la granja de Ronceray, una casa de pagès típicament normanda que el seu pare havia adquirit el 1765. Charlotte era el quart nen d'una família noble provincial. El nom de la seva mare era Charlotte-Marie Gautier des Authieux; el seu pare era Jacques-Francois de Corday d'Armont. Era el besnét de Marie Corneille, la germana de Thomas i de Pierre Corneille, el dramaturg famós.

Al mig del Terror, l'assassinat de Jean-Paul Marat, "l'Amic de la Gent", feia Charlotte Corday l'heroïna de la gent francesa. Després de l'esdeveniment, se l'arrestava immediatament i s'empresonava al Conciergerie. El veredicte al seu judici|prova no marxava de cap espai|habitació|sala pel|per a dubte : se la condemnava a mort. El 17 de juliol, de 1793, a les aproximadament set en punt al vespre, caminava cap amunt dels uns quants passos a la bastida i es guillotinava.

El 9 de juliol de 1793, va deixar Cauen per dirigir-se a París on es va allotjar en el "*hôtel de la *Providence", l'11 de juliol al migdia. Proveïda d'una carta de presentació de *Barbaroux, es va presentar a casa del diputat *Lauze de *Perret, per qui es va assabentar que *Marat ja no apareixia per la Convenció. Era necessari llavors trobar-ho a la seva pròpia casa. Ella li va escriure el següent:
Llego de Caen, su amor por la patria me hace suponer que tendrá a bien conocer los desafortunados acontecimientos de esta parte de la República. Me presentaré en su casa dentro de una hora, tenga la bondad de recibirme y de concederme unos momentos para entrevistarnos. Les mostraré la posibilidad de prestar un gran servicio a Francia.

I després per la tarda li va tornar escriure una altre :

Le he escrito esta mañana, Marat; ¿ha recibido mi carta? No puedo creerlo, se me niega su puerta. Espero que mañana me conceda una entrevista. Se lo repito, llego de Caen, tengo que revelarles los secretos más importantes para la salud de la República. Además se me persigue por la causa de la libertad. Soy desafortunada, basta que lo sea con tener derecho a su patriotismo.