Els Jacobins


 


Qui som? (presentació)

 

Els membres del nostre grup (Breu presentació biogràfica en 1a persona)

 

Georges Jacques Danton (Pablo Rodrigo)

 

Vaig nèixer a París, el 26 d'octubre de 1759. Vaig ser un bon advocat i polític francès. Vaig fer un paper elemental durant la Revolució Francesa, tot i que el meu talent contemporitzadir va ser rebutjat per els sectors rivals. Vaig ser el President del club dels Cordeliers ( Societat dels Drets de l'Home i el Ciutadà). Els meus discursos sovins eren intensos, però acostumava a actuar amb precaució. Era una persona generosa i amable, i de gran flexibilitat ideològica, però van sospitar que jo vaig arribar a acceptar suborns dels monàrquics. Vaig ser exiliat un temps a Gran Bretanya, però quan vaig tornar, vaig participar a la insurreció i La Asamblea Legislativa em va nombrar ministre de justícia, en aquells moments l'home més poderós a França. Poseia un carisme i una oratoria excel·lents. Tenia la intenció de parar el Terror, ja que veia que a Robespièrre se li escapava de les mans. Roberspièrre em va enviar justjat a la guillotina, on vaig morir el 5 d'abril de 1794. Les meves frases més famoses van ser:

-"No us oblideu, sobretot no us oblideu de ensenyar el meu cap al poble, val la pena"

-"De l'únic que m'arrapenteix-ho es d'haver-me anat abans de la rata de Roberspièrre"

-"Siguem terribles per dispensar al poble de ser-ho"

 

           GeorgesDantonSignature.jpg

 

Discurs:

 

Bon jour, sóc Danton. Com a jacobí, i Ministre de Justícia, vull crear, junt amb l’ajuda de tots els altres jacobins, l’estat perfecte, on tota la población sigui igual i amb els mateixos drets. On no existeixi la propietat privada, i amb la menys diferenciació social posible.

 

També haig de dir que trobo la política de Robespierre massa exagerada, massa radical. No crec que sigui correcte tallar el cap a qualsevol que vagi en contra de la revolució, o que causi el mínim problema. Els homes que mereixen anar a la guillotina són aquells que hagin realitzat accions criminals contra la revolució o contra el nostre grup dels jacovins.

 

 

 

Louis Marie de La Révellière-Lépeaux (Cristina Solà)

Vaig néixer a Angers, era diputat del Maine y Loire. Escrivia regularment, no tenia habilitat pels negocis, ni el coneixement dels homes; vaig ser una alternativa dominada, segons les époques, per Carnot y Rebwell. Era un patriota sincer, ciutadà íntegre i ben intencionat. Vaig entrar pobre al Directori i vaig sortir igual. Sempre vaig viure retirat a París, on vaig morir l’any 1824 a l’edat de 71 anys.

 

 

 

Antoine Barnave (Judith Sarrias) 

Vaig  nèixer a Grenoble el 22 d’octubre de 1761 i vaig ser un estadista Francès.

La meva familia era una familia protestant de Grenoble. Vaig ser escollit diputat en el tercer estat dels Estats Generals de 1789, revelant-me com un Excel·lent orador , per tant em van nomenar portador de la burgesia liberal.

Destacava per la meva eloqüència i la defensa denonada per la llibertat. En l’Aassamblea Constituent vaig ser un líder de “l’esquerra” i em vaig oposar junt amb Lameth i Duport a la Fayette i a Mirebeau.  Em van escollir com president de l’Assamblea en Octubre de 1790. Però les disputes acerca l’estatut de la “gent de color” en les colònies Franceses em van fer perdre popularitat.

Desprès de la fugida del rei Lluis XVI, vasig ser enviat per l’Assamblea  per que  portès a la familia real a París. Per desgracia Maria Antonieta em va conquistar y des d’aquell moment, em consideren com a un desertor a causa del poble.  Em vaig unir a Mirabeu i em vaig aliar amb  els monarquics constitucionals del club dels Feulliants, per lo que va provocar les ires del poble van dir que “ Barnave, negro por detrás y blanco por delante”.  Vaig recolçar la constitució de 1791 i aconsellar secretament a la reina intentant salvar a la monarquía.

Em vaig marxar a Grenoble, però el 10 d’agost de 1792 una carta comprometedora va ser descoberta per un secretary del despatx del rei i llavors, vaig ser arrestat.

El 15 d’agost vaig ser detingut per el Terror i conduit a París.  15 messos més tart davant del tribunal de revolucionari   em van condemnar a mort i vaig ser guillotinat al 29 de Novembre de 1793.

 

 

 

Jacques René Hébert ( Aitor Muñoz)

Vaig néxier a Alençon el 1757, en una família burguesa. Amb el temps em vaig convertir en un dels jacobins més radicals, vaig ser un polític revolucionari i  periodista,  i vaig editar el meu propi diari anomenat " Le Père Duchesne (1790-1794). Era un antimonàquic, anticlerical i antinobiliari i tot i ser ateu, considerava a Jesús com a un "revolucionari" . Vaig ingresar al Club dels Cordeliers el 1791 i el 1792 amb vaig casar amb una exreligiosa anomenada Marie Marguerite Françoise Hébert, amb qui vaig tenir una filla. Vaig ser partidari de la mort de Maria Antonieta i considerava que els girondins eren uns traïdors. Amb la mort de Marat em vaig radicalitzar més, i per al meu gust, Robespierre era massa conservador, em vaig enfrontar amb ell per qüestions com la llibertat de culte . Vaig ser arrestat el 14 de març de 1794, acusat d'un cop d'estat contra el mateix Robespierre. Vaig acabar morint a la guillotina el 24 de març de 1794, i la meva dona també fóu exutada poc temps desprès.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Maximillien Robespierre (Dani Duque) 

 

Jo, Maximillien Robespierre, jacobí i ciutadà del nostre gran estat, França, vaig néixer el 6 de maig de 1758 a Arras. Vaig estudiar dret a l’universitat d’aquesta ciutat i em vaig llicenciar com a advocat. He estat molt influït per les idees il.lustrades sobretot per les d’un gran autor anomenat Jean-Jacques Rousseau. Em fascinaven les idees que tenia de la sobirania nacional i del poder del poble. Vaig ser cridat cridat els estats generals i em vaig tancar el Jeu de Paume per fer un jurament: La creació d’una constitució. Vaig pujar al poder de l’Assamblea nacional amb els jacobins. Vaig acusar aquell monarca corrupte i a la seva dona tan odiada pel poble de traició a la nostra gran nació. El 27 de juliol de 1793 vaig ser anomenat membre del Comité de Salvació Pública i vaig veure clar el meu deure: Extirpar les parts malaltes de França. En aquell moment de crisi l’estat necessitava un govern fort i aquella època va ser coneguda com el terror. De seguida vaig veure que hi havia pocs que veien la revolució com jo; uns corruptes que només buscaven la manera d’enriquir-se en aquest procés, uns altres massa tolerants amb els traidors i altres sanguinaris que nomes els deleitava veure mil.lers de caps tallats per tota la ciutat de París. El  26 de juliol vaig pronunciar un gran discurs de dues hores que a més de defensar-me dels estúpids que m’acusaven de tirania vaig acusar a alguns traidors que havia descobert tant del meu partit com el dels girondins. Em van acusar de tirania i brutalitat, gràcies al ciutadà Mirabeau ni tan sols em van jutjar. Em van tallar el cap i va ser la fi de la meva història.  

 Maximilien Robespierre

 

 

Jean-Sylvain Bailly (Jia-Lin  Li) 

Vaig neixer a París el 15 de septembre. Sóc astrònom i polític francès. El meu pare fou un pintor del rei i conservador dels quadres de la Corona, ja mostra, a molt primerenca edat, el meu interès per l'astronomia  i vaig fer la construció d´un observatori sobre la teulada del Louvre. I he descubert  els satèl·lits de Júpiter i vaig escriure una gran Història de l'Astronomia. Per tant, després vaig ser elegit membre de l'Acadèmia de Ciències per les meves observacions i estudis astronòmics. Durant la revolució francesa, el 12 de maig de 1789, vaig ser escollit primer diputat dels Estats Generals pels electors de París i el 17 de juny vaig ser nomenat president de l'Assemblea Nacional. Vaig morir el 12 de novembre de 1793.

 

 

                        

Jérôme Pétion Villeneuve (Núria Torralba)

Vaig neixer l'any 1756 a Chartes, i sóc fill d'un procurador d'aquest mateix lloc. En el 1778 em vaig llicenciar com adbocat i vaig intentar fer-me un nom en la literatura i per això vaig escriure " sur les moyens de prévenir l'infanticide",.

Vaig ser escollit com a diputat del tercer estat en els estats generals en l'any 1789 i vaig ser un dels líders dels jacobins. Formo part de l'esquerra de l'assamblea constituent, vaig presidir la convenció en el 1792 i vaig ser membre del Comité de Salvació Pública. Quan el rei i la reina van intentar marxar de París el Antoine Barnave i jo els vam aturar abans de que poguéssin arribar a la frontera. En el 1791 vaig ser escollit com a alcalde de Prís.

Vaig organitzar una manifestació antimonarquica al 1792 contra el rei Lluis XVI.

Al enfrentar-me amb Robespierre em vaig alía amb els girondins i vaig ser expulsat en el 1793. Robespierre em va acusar de haver participat en la conspiració de Dumouriez i va ordenar que m'arrestessin, com que no volia que m'arrestessin i fessin el que vulguessin amb mi, vaig decidir treure'm la vida el 18 de juny del 1794.

 

Alexandre Théodore de Lameth(Arantzazu Mujica)

 File:Lameth, Alexandre.jpgVaig  néixer a París, en el si d'una família noble. Vaig servir en la Guerra d'Independència Americana sota les ordres del Comte de Rochambeau. En 1789, vaig ser triat diputat de la noblesa de Péronne pels Estats Generals celebrats en Versailles. En l'Assemblea Constituent vaig formar, juntament amb Duport i Barnave, el "triumvirato" que encapçalava a una agrupació d'uns quaranta diputats. En ella vaig presentar un interessant informe per a la reorganització de l'Exèrcit Francès, però la meva celebritat es deu sobretot al meu eloqüent discurs del 28 de febrer de 1791, en el Club dels Jacobins, contra el Marquès de Mirabeau, en el qual vaig denunciar a les meves relacions amb la cort. Mirabeau era llavors el meu enemic personal.

Em vaig reconciliar amb la cort. Vaig servir amb qualitat de mariscal de camp sota el Baró Nicolas von Luckner i el Marquès de La Fayette, però vaig ser acusat de traïció el 15 d'agost del 1792, i vaig decidir creuar la frontera amb la mala sort que em van capturar els Austríacs.

El 1810 (Després del meu alliberament), Napoleó em va concedir el títol de baró de l'Imperi. En 1814, em vaig declarar obertament partidari de la tornada dels Borbó i, sota la Restauració, Luis XVIII em va nomenar prefecte de la Somme. Durant el regnat de

Carlos X, vaig ser el líder de l'oposició Liberal fins a la meva mort(18 de març de 1829) .

 

Discurs

 

[ Em dirigeixo a vosaltres ciutadans i ciutadanes jacobins, per comunicar-vos que es veritat que sempre he sigut fidel al rei i a la seva esposa María Antonieta , que he sigut el seu guardaespatlles i he lluitat en moltes de les seves batalles.

Però també us comunico que les meves idees lliberals eren i són totalment incomprensibles, i si vaig pecar dient això , també pecaré dient que denuncio els meus vincles amb la cort.

Així doncs, mostrant-vos que estic d’acord amb els vostres ideals, demano permís per pertànyer al vostre grup.]

 

François Boissel (Marina Güell)

 

 

Em dic François Boissel, vaig nèixer el 27 d'abril de 1728 a Feliz(Ardèche) i vaig morir a París al 1807

vais ser un filósof i escriptor francés. Vaig ser advocat al parlament de París i jutge de la pau, després

vicepresident del club dels jacobins. Vaig escriure un llibre "Catéchisme del género humano"  que va

repercutir en intel·olectuals posteriors.

Com jo diria

 « El hombre ha nacido para trabajar en la felicidad de sus parecidas. »

 « La felicidad del hombre es fruto de su educación.»

« La mujer es la madre del género humano, es la que lleva y engendre la humanidad.« 

 

 

Armand Richelieu duc d'Aiguillon (Sònia Rincón)

 

 

Emmanuel Armand de Vignerot du Plessis, conde de Agenois, duc d'Aiguillon, vaig ser un militar francés. Vaig nèixer el 31 de juliol de 1720 i vaig morir al 1788.

Vaig entrar a l'exèrcit als 17 anys i als 19 anys ja era coronel del règim de Brie.

Em vaig casar en 1740 amb Lluisa Félicité de Brechan, filla del conde Plélo, la qual cosa em va facilitar i assegurar una important posició a la Cort.

 

 

 

George Couthon (Gisella Forestieri)

 

Em dic Georges Auguste Couthon i vaig néixer el 22 de desembre de 1755 a Orcet, regió d’Auvernia, en França. Em vaig llicenciar en dret l’any 1785 en Clemont .

Vaig patir d’una salut bastant precària i vaig tenir les dues cames paralitzades. La gent destaca de mi la meva integritat i la meva bona disposició.  

Vaig ser membre de l’Assamblea provincial d’Auvernia,  però durant la l’esclat de la Revolució formava  part  de la municipalitat de Clermint-Ferrand. Vaig aprofitar em momento per escriure “ L’Aristocrate converti”, en el qual deixava clar la meva decantació cap al liberalisme i la monarquía constitucional.  

Vaig ser escollit president del tribunal de Clermont, el mateix any diputat de l’Assamblea legislativa  i l’any següent diputat de la Convenció Nacional. Durant aquest temps vaig dubtar sobre a quin partit de la Convenció unir-me però vaig decidir pel de Robespièrre, amb el qual compartia moltes idees.  

Vaig ser, també, membre del Comité de Salut Pública i vaig participar en el processament dels herbetistes.  

Robespièrre, Saint Just i jo formàvem el triumvirat durant l'època del Terror i vaig morir junt amb Robespièrre, sent fidel a la meva frase: "ésser el suficientment fort com per morir o triumfar junt amb Robespièrre i la llibertat".

 

 

 

Jean Paul Marat ( Maria Lago) 

 

 

Em dic Jean Paul Marat i vaig néixer el 24 de maig de 1743 a Suïssa. Vaig ser metge, periodista, polític i activista d’esquerres durant la Revolució Francesa. Per a garantir el triomf revolucionari vaig estar a favor de les Masacres de setembre de 1792 dels enemics de la revolució empresonats. Vaig ser membre del Club dels Cordeliers i vaig ajudar a consolidar l’Època del Terror elaborant les llistes negres. Vaig fugir a Londres bastants cops i allà vaig escriure alguns llibres però, on més he escrit ha sigut a París, on he viscut gran part de la meva vida. Vaig tenir una malaltia de pell que empitjorava amb el temps i feia banys calents per alleujar el dolor .Malauradament, Charlotte Corday em va apunyalar i assassinar a la meva banyera el 13 de juliol de 1793 a París.

  

  

 

 

Jo volia, simplement, que tot el poble em seguís, i sempre vaig criticar als demés o a la nació per els seus ideals, encara que no es cumplissin. Jo era un idealista, un revolucionari. Vaig ser un home que ho volia tot, però només vaig aconseguir que el meus anemics m'assassinessin.

 

 

Vaig fer molts discursos però ningú s’ha dignat a donar aquesta informació a generacions llunyanes. Tinc poca memòria i només recordo algunes frases importants com “ No existeix el fracàs, llevat de quan deixem d’esforçar-nos” o “Les revolucions comencen per la paraula i acaben amb l’espassa”.  

 

Què volem? (individual o en grup)

Louis Marie de La Révellière-Lépeaux

 

 

Marie La Feutre

 

Georges Pain et Timbre

 

Què farem?

Louis Marie de La Révellière-Lépeaux

Vaig entrar al Directori amb una personalitat pobre, pensava que sortiria reforçat però vaig sortir igual de pobre. Sempre he sigut un magistrat subaltern.

 

Georges Couthon (Gisella Forestieri)

 

Vaig formar part del Comité de Salvació Pública, en el qual estava al triunvirat juntament amb Robespièree i Loius de Saint-Just.

Pièrre Exemple

 

Marie La Feutre

 

Georges Pain et Timbre

 

Alexandre Théodore de Lameth

 

En la Asamblea Constituent, amb Duport y Barnave,vaig formar el "triumvirato" (uns 40 diputats). El 28 de febrer del 1791, vaig fer un discurs en el grup dels jacobins  contra el Marqués de Mirabeau, en el que vaig denuncià les seves relaciones amb la cort.

 Més tard, i amb la fujida de la Familia Real a Varennes, em vaig reconciliar amb la cort.

 

El nostre discurs

 

Pièrre Exemple

 

Marie La Feutre

 

Georges Pain et Timbre

 

Enllaços a llocs amb més informació

Buxaweb Interessant pàgina on hi podem trobar la informació més diversa sobre la Revolució Francesa (esdeveniments, personatges, documents...). En català

Artehistoria Página coneguda per trobar informació també molt fiable sobre diferents moments i personatges històrics. En castellà.

La révolution française Excel·lent plana especialitzada en el tema, des dels seus precedents al seu desenvolupament, amb molt personatges i dades. En francès.

La revolució en imatges Video de youtube on hi podem veure incialment imatges que podem reconèixer i que poden servir d'avaluació del tema. A continuació se'ns narren els principals fets de la revolució. En anglès.

La revolució en menys de 4 minuts Nou video brillant (thanks Bryce) per la seva capacitat de síntesi -tot i que ha de córrer per explicar-ho!-. En anglès.

 

 

 

 Inici