Jacques René Hébert (Aitor Muñoz)

Breu biografia, característiques generals i aspiracions i frases cèlebres.

Vaig néxier a Alençon el 1757, en una família burguesa. Amb el temps em vaig convertir en un dels jacobins més radicals, vaig ser un polític revolucionari i  periodista,  i vaig editar el meu propi diari anomenat " Le Père Duchesne (1790-1794) nom pel qual també vaig ser conegut. Era un antimonàquic, anticlerical i antinobiliari i tot i ser ateu, considerava a Jesús com a un "revolucionari" . Vaig ingresar al Club dels Cordeliers el 1791 i el 1792 amb vaig casar amb una exreligiosa anomenada Marie Marguerite Françoise Hébert, amb qui vaig tenir una filla. Vaig ser partidari de la mort de Maria Antonieta i considerava que els girondins eren uns traïdors. Amb la mort de Marat em vaig radicalitzar més, i per al meu gust, Robespierre era massa conservador, em vaig enfrontar amb ell per qüestions com la llibertat de culte . Vaig ser arrestat el 14 de març de 1794, acusat d'un cop d'estat contra el mateix Robespierre. Vaig acabar morint a la guillotina el 24 de març de 1794, i la meva dona també fóu exutada poc temps després.

Membre influent del Club dels Cordeliers, vaig combatre els girondins amb força. Posteriorment, a la Convenció, vaig convertir-me en el dirigent de l’ala més revolucionària dels montagnards, coneguda com a hebertistes, controlant la Comuna de París (a través de Chaumette, el procurador), el club dels Cordeliers, la major part de les societats populars i el Ministeri de la Guerra (mitjançant Bouchotte i De Vincent). A més, des de setembre de 1793, vaig comptar amb dos col·laboradors al Comitè de Salut Pública –Collot d’Herbois i Billaud-Varenne–, encara que amb el temps em vaig acabar enfrontant amb el Comité.

Malgrat ésser hostil al catolicisme, vaig esmentar Jesús com "el millor jacobí, per estar  favor de la beneficència, la fraternitat, la llibertat, la igualtat i el menyspreu de les riqueses".

Tant jo com els meus seguidors érem partidaris de l’establiment d’una taxa i del repartiment de productes alimentaris, la socialització del comerç i la política del Terror, predicant la lluita dels pobres contra els rics. També van solicitar mesures polítiques com la  "Llei de Sospitosos"  (per arrestar a tots els enemics de la Revolució) o la "Llei de Màxims Generals"  ( màxims pels preus, salaris...).

Vaig acusar la reina d'incest amb el seu fill i també vaig dir que "ella havia d'ésser afaitada per la navalla nacional".

Quan Maria Antonieta va morir jo digué: "Per fi aquest maleït cap s'ha separat d'aquesta meuca. Però haig de reconèixer que va ser valenta i arrogant fins al final."

Els Jacobins